dissabte, 12 de juny de 2010

Per la Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela

En el cim del Cogulló d'Estela

La Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela són dos turons rocallosos i punxeguts situats al sud-est dels Rasos de Peguera. La seva ascensió pot semblar difícil a primer cop d'ull, però els corriols salven enginyosament les cingleres per graus fàcils, on només cal ajudar-se de les mans en algun punt.

Havent sortit de Barcelona a les vuit del matí, ens trobem en un bar de Cal Rosal, prop de Berga, un total de tretze aligots disposats a fer una excursió entretinguda i agradable pels esmentats turons. Continuem amb cotxe per la carretera dels Rasos, de la qual ens desviem a Espinalbet per seguir una estreta pista asfaltada fins al santuari de Corbera (1420 m), on aparquem els cotxes.

Iniciem l'excursió en direcció nord-oest per un corriol amb senyals de PR, pel qual anem pujant fort fins a trobar una pista. Passem pel costat del mas de Cal Déu, en estat semi-ruïnós, i per la mateixa pista passem més endavant pel mas de les Planes, encara en pitjor estat. Per una antiga pista ens enfilem cap a la Font de Tagast, que raja abundosa amb la mina coberta per una volta de pedra. Des d'aquí agafem un corriol que en forta pujada va guanyant la cinglera fins a sortir a la collada de Tagast, a prop de la qual hi ha la bassa dels Rasets. Anem avançant en direcció oest per la suau i herbada carena cap al Pla de l'Orri i la collada dels Rasets, entre la Torreta i la carena que s'enfila al Pedró, i ens decantem cap a l'esquerra en direcció a les antenes del repetidor, ben visibles entre la pineda, situades al cim de la Torreta (1989 m); aquest cim és el cap de la cinglera on acaba abruptament el Pla de l'Orri. Des d'aquí podem veure el nostre proper destí: la Roca d'Auró.

Baixem per un corriol, senyalitzat amb marques verdes i blaves, que a migdia de la Torreta s'enfonsa per un estret corredor entre roques, per on ens cal desgrimpar en algun pas. Anem davallant en llaçades per terreny pedregós fins arribar al collet entre la Torreta i la Roca d'Auró, i ens enfilem pel costat nord d'aquesta darrera. En un tram rocallós trobem una cadena que pot ajudar a superar-lo amb la roca mullada; avui, però, no ens cal aquesta ajuda. De seguida arribem al cim de la Roca d'Auró (1925 m), bon mirador envoltat de cingles, amb senyera, vèrtex geodèsic i placa de la Colla Pessigolla de Berga.

Retornem fins a l'anterior cadena, i baixem ara cap a l'esquerra (marques verdes i blaves) per una dreta canal herbada, entre arbres i pedres, fins que, al capdavall de la canal, seguim un corriol molt més fressat i de seguida trobem la Font del Pein de Puigventós. Aviat arribem al coll d'Estela, on hi ha la font del mateix nom, passsat un filat a l'esquerra. Seguim cap a migdia pel costat d'una tanca pel bestiar; el corriol es va enfilant per la banda nord del Cogulló i tornem a trobar una altra cadena per superar un pas rocallós, que tampoc ara ens cal utilitzar. Després d'un pas estret progressem per la banda de ponent i després per la de migdia, fins que assolim el cim del Cogulló d'Estela (1862 m), un altre gran mirador on hi ha una creu de ferro, senyera i llibre de registre del C.E. Berguedà.

Retornem al coll d'Estela, on dinem tots plegats en aquest indret herbós i agradable. Des del coll seguim la pista que, cap a llevant, va baixant en llaçades en direcció a Espinalbet. No la seguim fins al final, sinó que més avall ens desviem per una altra pista a l'esquerra que marxa planera en direcció nord-est, i que s'acaba convertint en un corriol pel qual arribem al mas de les Planes. A partir d'aquí tornem pel mateix camí d'anada fins al Santuari de Corbera.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 12.06.10 per Isabel Salvia, Anna Torres, Blanca Gonzalvo, Isabel Benet, Ventura Amorós, Marc Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Montse García, Josep Benito, Marta Dòria, Ferrán Guillén i Núria Guillén.

1 comentari:

  1. Boniques les excursions que describiu.
    Felicitats per la vostra feina!
    Pere

    ResponElimina