diumenge, 18 d’abril de 2010

La conquesta del Ferran


Crònica-auca de la XXXIII Embardissada a la Garrotxa


Trenc d'alba... un truc a la porta,
obro els ulls... les sis tocades !
Un objectiu ens anima:
l'assalt al Ferran, monstre de pedra
que, com drac d'una altra era,
les primeres llums sorprenen,
encara dormint, entre les boirines matineres.

El so d'un tret desencadena un riu de formiguetes,
que, des d'Oix baixant, per la riera es desplega.
El drac es migdesperta, però cap exèrcit el desvetlla.

Pont trencat, pregona gorja d'Escales,
que separa el Ferran del seu germà Bestrecà,
allà on les rieres d'Oix i de Beget uneixen les seves aigües
sota l'esguard del Comanegra de cingleres retallades.

Pujant per les sorreres del Collell,
on el castanyer hi fa estada,
assistim al renaixement de Talaixà,
llogarret que, d'un temps ençà,
uns enamorats a reconstruir-lo s'afanyen.

Ara el monstre Ferran és ben despert i ens espera,
eclipsant amb el seu flanc el sol de primavera
i elevant la pètria muralla formada
per milions d'alveolines empressonades
records d'un antic mar que aquí onejava.

Però entre les seves escates hi creixen plantes delicades:
lloreret, herba fetgera, orella d'ós, molses i falgueres
estan entre les més anomenades.

La fera es defensa amb ungles i dents esmolades,
glaçats quedem esperant que es resolgui la batalla
que entretant provoca una monumental caravana.

Sort tenim d'un valerós cavaller
que, lligant-lo de peus i mans amb gruixuda corda,
el mal pas ens ajuda a fer,
alliberant el trau de donzelles encallades.

Superat el tràngol, el cim és a tocar.
El monstre ha estat vençut, i ajoca
la seva esquena de roca.

Però no llencem les campanes al vol encara
doncs ens queda la baixada,
que diuen és abrupta i escarpada.
I a fe que no s'equivoquen a classificar-la
de les més espectaculars de la contrada.

Després del coll de Terres
encerclem el boscós Planseserres.
Vertiginós descens, cara l'abisme que es bada...
haurem d'anar en compte de no fer una relliscada !

Des de Santa Barbara de Pruneres estant
veiem la feina realitzada.
Què lluny estàs, Ferran, i que petit em sembles ara !
T'eclipsen l'altiu Bassegoda i la resta de muntanyes.

Guardaré a la carpeta dels millors records
aquesta memorable jornada
que ni tan sols les cendres del volcà islandès
– de nom impronunciable – ha malmès.

Als companys de conquesta
que han intervingut en aquesta gesta.


ISABEL BENET. Embardissada "oficial" realitzada el dia 18.04.10 per Isabel Benet, Isabel Salvia, Anna Torres, Susana Sanz, Alfons Belinchón i altres companys del CE Àliga. Embardissada "alternativa" realitzada el dia 25.04.10 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Mercè Julve i Toni Tejedor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada