dissabte, 27 de març de 2010

Excursió al Montgrós de Montserrat


Aquest dissabte, tres aligots (Isabel, Blanca i Ventura) arribem a Collbató amb la sana intenció de pujar al Montgrós, un dels millors miradors de Montserrat. Aparquem el cotxe al final del carrer de Pau Bertran i comencem a caminar pel camí de la Vinya Nova. Un cop en aquesta masia-restaurant, encara tranquil·la de bon matí, continuem per la pista en direcció a Can Jorba i, abans d’arribar a aquest mas, prenem a la dreta el camí dels Francesos (pal indicador), veritable inici de l’excursió.

Anem pujant per aquest camí, alternant trams de bosc i trams de roca, fins poc abans del coll de l’Ajaguda, que pren el nom d’una característica roca a l’esquerra del coll; deixem a la dreta el camí dels Francesos, que s'enfila en direcció a Sant Jeroni, i arribem tot seguit al coll. Baixem per l'altre costat a trobar el torrent del Migdia, mentre anem veiem el nostre objectiu d’avui, el Montgrós, flanquejat pels Plecs del Llibre; també hi podem veure, al capdamunt del torrent, l’airosa roca de la Talaia.

Un cop al llit del torrent, l’anem remuntant tot esquivant nombrosos arbres caiguts per les darreres nevades. Anem buscant els millors passos, ara a esquerra, ara a dreta, fins que sortim del torrent per un corriol a mà esquerra, pel qual no triguem en arribar a la font de la Cadireta, cisterna arrapada a la roca, avui amb aigua abundosa. Continuem la nostra pujada, avançant sota la paret de la Salamandra, i poc després travessem un espectacular trau entre roques amb una graonada natural; baixem una mica, superem un segon trau més curt i seguim pujant fort fins arribar al collet que separa el Montgrós de la Roca Plana dels Llamps. En aquest punt trobem diversos grups que fan la clàssica travessa de Montserrat. Seguim ara la fàcil carena per la qual arribem tot seguit al Montgrós.

El panorama que veiem en aquest dia clar de sol i vent és veritablement esplèndid, doncs des del cim podem veure totes les regions montserratines, de nord-oest a sud-est: les Agulles, els Frares i els Ecos; les Talaies sobre el torrent del Migdia i, a l'altra banda, Sant Jeroni, amb el Montcau o roca del Moro; més enllà, les roques de Sant Salvador, les Magdalenes i les Gorres, etc.

Després d’una estona al cim iniciem la baixada per la banda oposada d'on hem vingut, per una inclinada però curta canal. A continuació anem revoltant la base de la Roca Plana dels Llamps fins a una canaleta, amb una creu de ferro a la dreta, que superem sense massa problemes (hi ha una corda que pot ajudar), i després comencem a baixar fort per una dreta canal. La Isabel, que va sobrada, baixa trescant com una cabra; la Blanca es pren el seu temps per buscar en cada pas la bellesa plàstica del moviment; i el Ventura baixa com sempre, o sigui com pot.

Al final de la canal arribem a una cruïlla de senders, en plena Coma dels Naps de Dalt; seguim cap a l’esquerra (pal indicador a Can Jorba i al Coll de Mosset). Anem flanquejant fins a sortir a una allargassada llenca de roca per on baixa el camí, entre el Serrat del Faraó i la Canal Roja; malgrat la forta inclinació, la roca, seca, té una perfecta adherència, encara que la Blanca no ho veu clar i al final d'aquest tram deixa de banda la bellesa plàstica i acaba baixant de quatre grapes.

El nostre descens continua, a estones per camí, a estones per clapes de roca, fins arribar a una nova cruïlla; cap a l’esquerra, tornaríem al torrent del Migdia; seguim cap a la dreta, travessem la Canal Roja i, sense arribar al coll de Mosset, anem revoltant la base de la roca de la Palomera, mentre veiem, a sota nostre, els camps que envolten els masos de Can Jorba i el Castell. El sender va baixant en llaçades fins a sortir a la pista que, cap a l'esquerra, porta a Can Jorba i, tot seguit, a l’inici del camí dels Francesos.

A partir d’aquí, refent el camí d'anada, la nostra excursió es converteix en una agradable i tranquil·la passejada (amb l’excepció del nostre pas per la Vinya Nova, que ara bull de frenètica activitat), mentre el sol de la tarda va donant una llum especial als camps d’oliveres, a les roques montserratines, al cel blau que retalla aquestes roques i a la lluna, que treu el cap sobre el serrat de les Garrigoses… I així arribem a Collbató. Montserrat ens ha tornat a regalar una altra magnífica jornada de muntanya; per això ens l'estimem tant i per això seguirem acudint a properes cites amb els seus intrincats camins i les seves dretes canals.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 27.03.10 per Blanca Gonzalvo, Isabel Benet i Ventura Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada